Per a assegurar-nos d\u2019haver sigut clars en les nostres comunicacions, cal revisar el que hem preparat, i per a aix\u00f2 cal que ens plantegem q\u00fcestions com les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n
– El t\u00edtol dona una idea de qu\u00e8 tracta el contingut.<\/p>\n\n\n\n
– Les frases tenen menys de 30 paraules.<\/p>\n\n\n\n
– El contingut t\u00e9 una introducci\u00f3, i es dividix en seccions amb t\u00edtols entenedors.<\/p>\n\n\n\n
– L\u2019orde sint\u00e0ctic de les frases \u00e9s l\u00f2gic (subjecte + verb + complements).<\/p>\n\n\n\n
– Els verbs estan en veu activa.<\/p>\n\n\n\n
– Tecnicismes, abreviatures i sigles estan explicats.<\/p>\n\n\n\n
En definitiva, la comunicaci\u00f3 clara suposa conjugar un equilibri entre el que expressar\u00edem de manera natural i accessible, amb les nostres paraules, i el rigor que exigix la correcci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, de manera que ens entenga un p\u00fablic ampli, que se senta identificat amb una expressi\u00f3 genu\u00efna i directa. Es tracta de propiciar la recuperaci\u00f3 de moltes veus pr\u00f2pies, de manera que es reforce la identificaci\u00f3 de la gran majoria dels valencians amb la seua manera natural d\u2019expressar-se.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
2.3. Com saber si el text \u00e9s clar? Per a assegurar-nos d\u2019haver sigut clars en les nostres comunicacions, cal revisar el que hem preparat, i per a aix\u00f2 cal que ens plantegem q\u00fcestions com les seg\u00fcents: – El t\u00edtol dona una idea de qu\u00e8 tracta el contingut. – Les frases tenen menys de 30 paraules. […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"off","_et_pb_old_content":"\n
En la parla cont\u00ednua, encadenem o posem en contacte les paraules per a formar unitats sint\u00e0ctiques m\u00e9s extenses, com ara sintagmes. Aquest contacte de mots pot fer variar la pronunciaci\u00f3 a\u00efllada d\u2019alguns sons, especialment en els l\u00edmits de final de mot. \u00c9s el que es coneix com a enlla\u00e7os f\u00f2nics <\/em>o fon\u00e8tica sint\u00e0ctica<\/em>. A continuaci\u00f3, mostrem les realitzacions naturals d\u2019aquests enlla\u00e7os, que considerarem les solucions recomanables. Cal advertir que, dins de les transcripcions, els accents secundaris es marquen amb accent greu i els primaris amb accent agut.<\/p>\n","_et_gb_content_width":"982","footnotes":""},"categories":[10,4],"tags":[],"class_list":["post-902","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-fonetica","category-modellinguistic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/902","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=902"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/902\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2320,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/902\/revisions\/2320"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=902"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=902"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=902"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}