{"id":1970,"date":"2025-07-07T10:08:54","date_gmt":"2025-07-07T08:08:54","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/?p=1970"},"modified":"2025-07-16T10:18:49","modified_gmt":"2025-07-16T08:18:49","slug":"4-6-les-conjuncions-i-altres-connectors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/4-6-les-conjuncions-i-altres-connectors\/","title":{"rendered":"4.6. Les conjuncions i altres connectors"},"content":{"rendered":"\n

4.6. Les conjuncions i altres connectors<\/h2>\n\n\n\n

Al marge del que preceptua, amb car\u00e0cter general, la normativa gramatical, cal tindre en compte les indicacions seg\u00fcents per a aconseguir una comunicaci\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7 i natural:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. D\u2019acord amb l\u2019\u00fas oral valenci\u00e0, la locuci\u00f3 per a que <\/em>\u00e9s preferible a perqu\u00e8 <\/em>per a expressar la finalitat o l\u2019objecte d\u2019una acci\u00f3: T\u2019ho dic per a que estigues preparat<\/em>.<\/li>\n\n\n\n
  2. La forma mentres<\/em> \u00e9s preferible a mentre<\/em>: Mentres no et diga una altra cosa, continua treballant en este tema.<\/em><\/li>\n\n\n\n
  3. L\u2019expressi\u00f3 de la confirmaci\u00f3 amb s\u00ed<\/em> seguida d\u2019una oraci\u00f3 exigix la pres\u00e8ncia de la conjunci\u00f3 que<\/em>: S\u00ed que ho far\u00e9<\/em>.<\/li>\n\n\n\n
  4. La locuci\u00f3 no obstant<\/em> s\u2019usa per a introduir una idea que matisa, amb una idea contr\u00e0ria, el que s\u2019ha expressat anteriorment: M\u2019han recomanat que no li fa\u00e7a cap pregunta; no obstant, si m\u2019ho permet, m\u2019agradaria que em confirmara una q\u00fcesti\u00f3.<\/em> El seu \u00fas pot resultar m\u00e9s natural, i per tant preferible en el llenguatge dels mitjans de comunicaci\u00f3, a no obstant aix\u00f2<\/em> o aix\u00f2 no obstant.<\/em> Amb esta mateixa funci\u00f3, cal evitar altres connectors de significat opac per a molts valencians, com tanmateix<\/em> o nogensmenys.<\/em><\/li>\n\n\n\n
  5. Per a indicar una relaci\u00f3 causal, conv\u00e9 usar els connectors perqu\u00e8<\/em> o ja que<\/em>, i evitar les formes arcaiques car<\/em>, puix<\/em> o puix que<\/em>: No he pogut arribar a temps, perqu\u00e8 hi havia un emb\u00f3s en la carretera.<\/em><\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    4.6. Les conjuncions i altres connectors Al marge del que preceptua, amb car\u00e0cter general, la normativa gramatical, cal tindre en compte les indicacions seg\u00fcents per a aconseguir una comunicaci\u00f3 m\u00e9s efica\u00e7 i natural:<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"off","_et_pb_old_content":"\n

    3.3.2. Contactes entre consonants o entre consonant i vocal<\/a><\/h2>\n\n\n\n
      \n
    1. Fen\u00f2mens d\u2019assimilaci\u00f3 de sonoritat:\n
        \n
      1. Les consonants oclusives finals b\/p<\/em>, d\/t<\/em>, g\/c<\/em> en posici\u00f3 final de paraula s\u2019ensordixen totes: tub<\/em> [t\u00fap], Valladolid<\/em> [va\u028ea\u00f0ol\u00edt], alberg<\/em> [alb\u025b\u0301\u027ek]. Ara b\u00e9, en la parla cont\u00ednua, quan despr\u00e9s hi ha una paraula que comen\u00e7a per una consonant sonora [b, d, g, v, z, d\u0292, m, n, \u0272, l, \u028e, r, j, w], els sons oclusius esdevenen sonors per assimilaci\u00f3 a la consonant seg\u00fcent:<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n
        tub red\u00f3 <\/em>[t\u00f9bre\u00f0\u00f3]<\/td><\/tr>
        sac marr\u00f3 [s\u00e0gmar\u00f3]<\/td><\/tr>
        cap grandot [k\u00e0bg\u027ean\u00f0\u0254\u0301t]<\/td><\/tr>
        cap iogurt [k\u00e0bjo\u0263\u00fa\u027et]<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

        Aix\u00f2 no passa si la paraula seg\u00fcent comen\u00e7a per una consonant sorda o per una vocal: sac tancat<\/em> [s\u00e0ktanc\u00e1t], grup antic<\/em> [g\u027e\u00f9pant\u00edk]. En este sentit, cal recordar tamb\u00e9 que els compostos que designen punts cardinals o proced\u00e8ncia geogr\u00e0fica tamb\u00e9 mantenen la consonant sorda: nord-est<\/em> [n\u0254\u0300\u027et\u00e9st], sud-americ\u00e0 [s\u00f9tame\u027eik\u00e1].<\/p>\n\n\n\n

          \n
        1. Els sons finals fricatius i africats sords [f, s, \u222b, ts, t\u222b] esdevenen sonors quan la paraula seg\u00fcent comen\u00e7a per una vocal o per una consonant sonora:<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n
          fot\u00f2graf alemany [fot\u0254\u0300\u0263\u027eavalem\u00e1\u0272]<\/td><\/tr>
          les ganes [lez\u0263\u00e1nes]<\/td><\/tr>
          peix adobat [p\u00e8j\u0292a\u00f0o\u03b2\u00e1t]<\/td><\/tr>
          pots anar-te\u2019n [p\u0254\u0300dzan\u00e1\u027eten]<\/td><\/tr>
          desig incomplit [dez\u00ecd\u0292i\u014bkompl\u00edt]<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

          El compliment d\u2019esta assimilaci\u00f3 de sonoritat permet el contrast entre sintagmes com:<\/p>\n\n\n\n

          les ales [lez\u00e1les]<\/td>les sales [les\u00e1les]<\/td><\/tr>
          els ous [elz\u0254\u0301us]<\/td>els sous [els\u0254\u0301us]<\/td><\/tr>
          uns astres [unz\u00e1st\u027ees]<\/td>uns sastres [uns\u00e1st\u027ees]<\/td><\/tr>
          les eleccions [lezeleksj\u00f3ns]<\/td>les seleccions [leseleksj\u00f3ns]<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n
            \n
          • El grup -nt<\/em><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

            En el grup conson\u00e0ntic final -nt<\/em>, en paraules com ara quant<\/em>, sant<\/em> o vint<\/em>, <\/em>si la paraula seg\u00fcent comen\u00e7a per vocal, \u00e9s preferible el manteniment de la -t<\/em> final, encara que tamb\u00e9 \u00e9s acceptable l\u2019elisi\u00f3 a les zones en qu\u00e8 \u00e9s pr\u00f2pia: sant Antoni<\/em> [s\u00e0ntant\u0254\u0301ni] o [s\u00e0nant\u0254\u0301ni], quant \u00e9s <\/em>[kw\u00e0nt\u00e9s] o [kw\u00e0n\u00e9s], vint actors <\/em>[v\u00ecntakt\u00f3\u027es] o [v\u00ecnakt\u00f3\u027es].<\/p>\n\n\n\n

             <\/h3>\n","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-1970","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-modellinguistic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1970","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1970"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1970\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2457,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1970\/revisions\/2457"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1970"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1970"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cacvsa.es\/llibre-estil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1970"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}