3.1.2.1. Amb la vocal e

3.1.2.1. Amb la vocal e La e inicial de les paraules patrimonials començades per en-, em-, es- i eix- pot pronunciar-se com una [e] o com una [a]: entendre [enténdɾe] o [anténdɾe], emportar-se [empoɾtáɾse] o [ampoɾtáɾse], escoltar [eskoltáɾ] o [askoltáɾ], eixugar...

3.1.2.2. Amb la vocal o

3.1.2.2. Amb la vocal o El pronom ho pot tindre diferents pronunciacions segons el context fonètic en què aparega: En posició postverbal, si el verb acaba en consonant o en semivocal [w], cal mantindre la pronunciació en [o]: fer-ho, duent-ho, dueu-ho.Es pronuncia com...

3.1.2.3. Amb la vocal i

3.1.2.3. Amb la vocal i Quan apareix una i davant de la consonant palatal x [ʃ] en paraules com caixa, aixeta o peix, pronunciarem la i: [kájʃa], [ajʃéta], [péjʃ]. És acceptable l’emmudiment de la semivocal i del grup ix, característic de zones valencianes...

3.1.3. Els grups vocàlics

3.1.3. Els grups vocàlics Els grups vocàlics àtons finals -ia, -ie es pronunciaran com a diftongs: història (his-tò-ria), sèrie (sè-rie). El grup vocàlic ui s’ha de pronunciar com un diftong decreixent: [bújt], circuit [siɾkújt]. Però es pronunciarà com a diftong...