Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part B. El model lingüístic de la CVMC

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

9.7.3.1.4. L’audiodescripció dels productes infantils

  • Tal com indica la norma UNE, el llenguatge, la sintaxi i el lèxic s’han d’adequar sempre al grup d’edat a què va dirigida l’obra. Cal tindre en compte les remarques següents:
  • L’entonació i la prosòdia de la locució del text ha de ser molt més expressiva.
  • Com que els efectes sonors i la música solen tindre un paper més important en este tipus d’obres, és millor no que no coincidisquen amb l’audiodescripció.
  • Pel que fa als recursos expressius, una tècnica que ajuda el públic infantil a relacionar els elements audiodescrits amb els objectes quotidians consistix a utilitzar comparacions: Un gosset blanc com la neu lladra a Joan. No obstant, s’han d’evitar les metàfores, que solen ser més abstractes i, per tant, més inintel·ligibles per als més menuts.
  • Són preferibles les expressions i el vocabulari genèric i no específic (per exemple, millor dir gos que caniche), encara que, si hi ha temps, es poden introduir denominacions concretes amb una finalitat didàctica: El barco ja ha salpat i Maria puja a un altre de més gran, un transatlàntic.
  • La capacitat de concentració dels xiquets i les xiquetes no és tan gran com la d’una persona adulta. Per este motiu, es recomana que l’audiodescripció no tinga molt de text i que l’èmfasi no consistisca en descriure detalladament els elements visuals, sinó en fer arribar la història correctament al públic: l’objectiu és contar una història.
  • Efectes de so: Els efectes de so, en cas que no siguen clars, s’hauran d’audiodescriure prèviament per a evitar sorpreses o esglais en el públic infantil i per a afavorir que els xiquets associen el so amb la paraula que el descriu. Si l’anticipació no fora possible, la descripció hauria de fer-se posteriorment a l’acció, ja que és preferible oferir-la després que interferir en el seu desenrotllament. És fonamental justificar la causa del so; per exemple, si es percep un crit sense que se’n puga identificar la causa.