9.7.1.3.3. Aspectes d’estil
- L’estil d’escriptura de l’audiodescripció ha de ser fluid, senzill, amb frases de construcció directa que eviten les cacofonies, les redundàncies i la pobresa de recursos idiomàtics bàsics.
- L’estil de l’escriptura ha de respectar que cada bafarada d’informació tinga sentit complet. Cal ordenar les idees: a cada oració li correspon un concepte o dos.
- La persona a càrrec de l’audiodescripció ha de consultar la documentació disponible sobre el text que ha de descriure amb l’objectiu de garantir la utilització correcta de la selecció lèxica i la terminologia apropiada i requerida en cada cas. Per exemple, no és el mateix redactar un guió d’audiodescripció per a un públic infantil que per a un d’adult.
- És recomanable fer servir articles indefinits la primera vegada que es presenten els elements de l’audiodescripció i, després, els definits.
- Usem sempre el present d’indicatiu i evitarem les perífrasis que no aporten informació: Anna camina i no Anna va caminant.
- No fem servir l’expressió pareix que.
- Si no és deduïble per la pista sonora o pel mateix diàleg, descriurem la intencionalitat de la trama i evitarem fer descripcions purament planeres.
- Cal evitar expressions que facen al·lusió a la vista, com per exemple: es veu, es mostra, apareix, es percep, etc. Tampoc s’han d’incloure paraules del llenguatge fílmic (pla, imatge, s’acosta, s’allunya, fer zoom). Així, cal interpretar què es pretén transmetre amb el llenguatge de la càmera per a traslladar-ho al text.
- Exemple: El sol es pon i la ciutat s’estén fins que arriba a la vora del mar i no Vista de pardal. La ciutat en segon pla i, darrere, el mar.
- Cal evitar frases subordinades concatenades i alhora evitar ser telegràfic. L’audiodescripció no pot ser telegràfica; cal usar sempre frases amb verb. L’única excepció són les localitzacions:
- Exemple: En una cafeteria…