Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part B. El model lingüístic de la CVMC

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

9.7.1.3.2.2. L’audiodescripció dels personatges:

  • Cal evitar usar adjectius valoratius que amaguen subjectivitat: bonic, lleig, preciós, horrible, etc. No obstant, en alguns casos podem considerar que són essencials per preservar la comprensió del producte i mantindre’n la funcionalitat (còmica, poètica, etc.).
  • En la majoria dels casos, els personatges s’audiodescriuen gradualment i se n’inclouen una o dos característiques en cada bafarada d’informació.
  • Pel que fa a l’aspecte físic, prestarem especial atenció als canvis d’aparença, ja que solen implicar salts temporals.
  • En relació amb trets psicològics, cal parar atenció no fer una interpretació personal i, sempre que es puga, es preferirà especificar quina pista del canal visual ens ha fet arribar a esta conclusió.
    • Exemple millorable: Joana està morta de por.
    • Exemple correcte: Joana tremola i gemeca. Té els ulls oberts de bat a bat.
  • Igualment, si l’estat en què es troba un personatge es pot deduir fàcilment a partir de la pista sonora, no cal incloure’l en el text de l’audiodescripció.
  • Pel que fa a la presentació del nom del personatge, tenim dos opcions:
    • Presentar-lo amb el nom la primera vegada que es puga, normalment en la primera aparició en escena.
    • No presentar-lo pel nom fins que no es diga en l’obra. Esta sol ser l’opció per defecte. Abans que això passe, se solen utilitzar genèrics i alguna característica rellevant del personatge: el xiquet de les ulleres, la dona rossa, l’home del garrot, etc.