Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part B. El model lingüístic de la CVMC

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

9.7.1.3.2. Aspectes de contingut

  • S’ha d’aplicar la regla espai-temps, que consistix a aclarir quan, a on, qui, què i com, en este orde, sempre que es puga.
    • quan (moment del dia: nit o dia; matí, vesprada; de bon matí, a poqueta nit, a l’eixida del sol, etc.).
    • a on (llocs, escena, canvis d’escena, etc.).
    • qui (gènere, vestit —descripció de l’estil, de les característiques de la roba, etc.—; característiques físiques —alçada, cabells, color de pell i dels ulls, complexió, o trets únics dels oradors, etc.—; edat —xiquet de bolquers, xiqueta, jove, vell, madur, edat avançada, etc.—; expressions facials —riure, celles, arrugues, etc.—; llenguatge corporal —mans tremoloses, cames creuades, mans en alt, negar amb el cap, alçar els muscles, etc.—).
    • què (sons de fora de camp, efectes sonors difícils d’identificar, subtítols o qualsevol element gràfic important).
    • com (desenrotllament de la història que ajuda a seguir el text: explicitació d’el·lipsis d’informació, per exemple, de cada situació que es descriu).

Exemple: (QUAN) Un dia de febrer, (A ON) en la porta d’un institut, (QUI) un xiquet (QUÈ) mossega un entrepà (COM) ansiosament.

Quan no es puga seguir esta regla espaciotemporal, i sempre que es considere necessari, es pot marcar un canvi cronològic amb les expressions següents: Recorda, En el passat, En el futur, De nou en el present, etc. Si, per contra, s’observa un canvi cronològic que pretén despistar, no cal explicitar-lo i llavors es poden fer servir expressions vagues com per exemple En un altre moment.

  • Una bona idea per a ordenar i prioritzar les idees en el guió segons el temps disponible i la velocitat de narració és incloure només una o dos idees per bafarada d’informació, així com evitar la concatenació de frases subordinades.
  • El guió ha de tindre en compte la trama de l’acció dramàtica o el discurs que se sent i, en segon lloc, els ambients i les dades plàstiques que apareixen en la imatge.
  • La informació ha de ser coherent amb la tipologia de l’obra i les necessitats de l’audiència (públic infantil, juvenil, adult, etc.).
  • El guió ha de ser tan concís com siga possible, amb la finalitat d’evitar confusions a l’audiència.
  • S’han de respectar les dades que aporta la imatge sense aplicar la censura ni suprimir informació rellevant ni afegir informació innecessària.
  • S’ha d’evitar descriure el que es pot deduir del text sonor original.
  • No s’ha d’avançar la informació de la trama, ni trencar les situacions de tensió dramàtica, suspens o misteri.
  • S’ha d’evitar transmetre cap punt de vista subjectiu. No s’ha de descriure el que és invisible, no perceptible amb la mirada, és a dir, interpretacions pròpies de la persona a càrrec de l’audiodescripció.
  • Quan siga convenient i tècnicament possible, es poden fer descripcions més extenses (explicacions sobre la producció, definicions de termes, etc.). Això es pot fer, de forma especial, en la retransmissió d’esdeveniments esportius i culturals, per exemple. Serien tècniques similars a les que s’utilitzen en la ràdio.