Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part B. El model lingüístic de la CVMC

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

9.5.2.2 Aspectes de contingut i registre

D’acord amb la norma ISO/IEC 20071-23:2018, la premissa per a una bona subtitulació és que, sempre que es presenta el discurs oral per escrit, “hem d’evitar interferir o canviar el significat del contingut sonor”. Cal no oblidar que, quan subtitulem, estem reproduint la parla d’algú que intervé en televisió en un model propi no necessàriament d’acord amb el model lingüístic de la Corporació.

En la subtitulació de les intervencions orals en registre formal o estàndard, en què tots els elements s’adeqüen a la normativa lingüística, la correspondència oral-escrit sol ser total o molt elevada (tant com ho permeten les restriccions d’espai i temps pròpies de la subtitulació). Lingüísticament, per tant, el pas de l’oral a l’escrit no sol comportar dificultats.

Ara bé, en les xarxes socials és molt habitual trobar-nos discursos orals amb un alt grau d’espontaneïtat i un registre informal o col·loquial, que presenta certs trets propis que no serien acceptables en l’estàndard o la llengua formal, com per exemple la pèrdua o addició de sons, la no caiguda de preposicions, l’ús de barbarismes, etc.)

A l’hora de subtitular estos trets de la llengua col·loquial més espontània, i tenint en compte d’una banda la normativa lingüística i d’una altra la funció última dels subtítols, establim a continuació uns criteris jeràrquics que prenen com a punt de partida la Guia de subtitulado inclusivo en galego (2021) i que han de servir com a guia per a determinar quan i com reflectir per escrit les desviacions de la norma en xarxes socials, depenent de quatre factors: a) el grau d’intencionalitat o efecte, b) els destinataris, c) el macrogènere televisiu i d) el nivell lingüístic. 

a) Grau d’intencionalitat o efecte

  • Si la persona que parla es desvia de la norma a propòsit o la desviació provoca un efecte en la història, mantenim l’element no normatiu en els subtítols amb marca tipogràfica cursiva. Per exemple:

Com més net, més limpio.

Bucarest i Burriana només se pareixen en la Bu.

  • Si el parlant es desvia de la norma de forma no intencionada, i simplement parla lliurement i espontània, la decisió de mantindre o no per escrit les desviacions dependrà d’altres factors, detallats en els punts successius.

b) Destinatari: públic infantil, estudiants de llengua o públic general

  • Quan el públic objectiu siguen els infants o estudiants de llengua, corregim qualsevol desviació de la norma que no siga intencionada ni tinga efecte en la trama, per a afavorir que l’aprenentatge se centre en un estàndard sense interferències.
  • Si els subtítols estan destinats al públic general, corregim o no els elements del col·loquial que es desvien de la norma d’acord amb un altre factor relacionat amb el següent paràmetre: el macrogènere del programa (c).

c) Macrogènere televisiu: informatiu, dramàtic o d’entreteniment

  • En programes del macrogènere informatiu, corregim sempre les desviacions gramaticals, morfològiques, sintàctiques o lèxiques de la norma, tenint en compte que el que prima en este cas és la funció informativa i no la caracteritzadora.
  • En programes del macrogènere dramàtic, la identitat dels personatges ve determinada, entre altres, per la forma de parlar i les tries lingüístiques no espontànies de les intervencions, que han sigut redactades per guionistes i revisades per lingüistes professionals i que, per tant, els subtítols han de reflectir, perquè servixen per a representar la manera de ser de l’individu.
  • En programes d’entreteniment, l’idiolecte o forma pròpia de parlar ajuda els receptors a fixar el caràcter dels interlocutors, a explicar-ne la procedència geogràfica, social o cultural. El model lingüístic triat així ho reflectix, i així ho han de fer també els subtítols, depenent, això sí, del nivell lingüístic (d) a què pertany l’element de l’oral que es desvia de la norma.

d) Nivell lingüístic: fonètic, morfosintàctic o lèxic

  • Fonètic: No considerem necessari representar en els subtítols els fenòmens fonètics (elisions, metàtesis, ensordiments, addició de vocals…), ja que això dificultaria la descodificació de l’enunciat. Per tant, els corregim sempre. Exemples: *juar < jugar, *mosatros < nosaltres, *crompar < comprar.
  • Morfosintàctic: La correcció o no depén de si les formes utilitzades estan o no arreplegades com a col·loquials en les principals obres de referència: el Diccionari Normatiu Valencià i la Gramàtica Normativa Valenciana de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per exemple: no mos agrada < no mos agrada, però *tenim que ser forts < hem de ser forts.
  • Lèxic: mantenim per escrit (amb marca tipogràfica cursiva) els barbarismes que fan servir els interlocutors en l’oral, tenint en compte que els canvis en el lèxic són més visibles i, per tant, més perjudicials per a la vulnerabilitat de la subtitulació. Per exemple:

Hi ha molt de jaleo i meneo.

Eixa és una mala sorra.

L’esquema següent sintetitza les diferents variables que cal tindre en compte per a la subtitulació intralingüística de les desviacions de la norma del col·loquial valencià en xarxes socials. Estos paràmetres s’han d’entendre com unes orientacions generals; per tant, el resultat final dependrà de les especificitats de cada cas i del criteri de la persona que subtitula.

Criteri d’actuació davant de les desviacions de la norma del col·loquial valencià en xarxes