5.2.6. Paraules que presenten l’alternança -ada/-à
En l’expressió oral espontània de la majoria dels valencians, les paraules acabades en la terminació -ada (com vegada o ensalada) se solen pronunciar emmudint la consonant [ð], i per tant com si estigueren escrites vegà o ensalà. Esta pronunciació és acceptable en aquells contextos de màxima naturalitat expressiva o en ficcions en què es vol imitar l’expressió col·loquial. En registres formals convé evitar este emmudiment, si bé és plenament acceptable en el cas d’algunes paraules que designen esdeveniments festius, plats típics o altres accions que han adquirit un valor de quasi nom propi, com les que s’indiquen a continuació, arreplegades en el Diccionari Normatiu Valencià:
albada | albà |
apuntada | apuntà |
arreplegada | arreplegà |
cordada | cordà |
cremada | cremà |
dansada | dansà |
despertada | despertà |
disparada | disparà |
entrada | entrà |
fideuada | fideuà |
filada | filà |
mascletada | mascletà |
mocadorada | mocadorà |
plantada | plantà |
riuada | riuà |
xocolatada | xocolatà |