5.2.4. Paraules que presenten l’alternança -esa/-ea
Determinades paraules presenten una doble forma amb els sufixos -esa i -ea. En valencià, tant en la tradició literària dels escriptors clàssics com encara actualment en l’expressió oral de molts valencianoparlants, s’han usat majoritàriament les formes en -ea. Poden utilitzar-se, de manera coherent, unes formes o altres, però en aquells contextos en què prime la naturalitat expressiva, i molt especialment en els àmbits festius a on les denominacions de certs càrrecs estan plenament consolidades, com ara la bellea del foc, són preferibles les formes en -ea.:Exemples:
| bellesa | bellea |
| franquesa | franquea |
| gentilesa | gentilea |
| grandesa | grandea |
| maduresa | madurea |
| malesa | malea |
| naturalesa | naturalesa |
| noblesa | noblea |
| peresa | perea |
| pobresa | pobrea |
| riquesa | riquea |
| senzillesa | senzillea |
| vellesa | vellea |
