5.2.4. Paraules que presenten l’alternança -esa/-ea
Determinades paraules presenten una doble forma amb els sufixos –esa i –ea. En valencià, tant en la tradició literària dels escriptors clàssics com encara actualment en l’expressió oral de molts valencianoparlants, s’han usat majoritàriament les formes en -ea. Poden utilitzar-se, de manera coherent, unes formes o altres, però en aquells contextos en què prime la naturalitat expressiva, i molt especialment en els àmbits festius a on les denominacions de certs càrrecs estan plenament consolidades, com ara la bellea del foc, cal usar sempre les formes en -ea:Exemples:
bellesa | bellea |
franquesa | franquea |
gentilesa | gentilea |
grandesa | grandea |
maduresa | madurea |
malesa | malea |
naturalesa | naturalesa |
noblesa | noblea |
peresa | perea |
pobresa | pobrea |
riquesa | riquea |
senzillesa | senzillea |
vellesa | vellea |