4.3.2. Els demostratius
El valencià disposa de dos variants formals dels demostratius: les formes simples (representades en la forma de masculí singular per este i eixe) i les reforçades (aquest i aqueix). Les formes reforçades tenen una gran tradició literària, però les simples són des de fa segles les úniques formes vives en tot el territori valencià. Tenint en compte la realitat social i que és el model adoptat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb l’objectiu de prioritzar la comunicabilitat cal usar sempre les formes simples.
L’obtenció d’este premi es consignarà en l’expedient acadèmic de l’alumne.
Podrà dur a terme totes les activitats que considere necessàries per a la realització d’eixe fi.
En tots els registres, s’usaran els determinants demostratius simples amb un sistema díctic de tres graus: este (proximitat), eixe (distància intermèdia), aquell (llunyania). Les formes del masculí singular este i eixe, davant d’una paraula que comença en vocal, tendixen a elidir la vocal final: este home (pron. [èstɔ́me]), eixe arbre (pron. [èjʃáβɾe]).