3.2.7. Les consonants nasals m, n i ny
En paraules patrimonials, el grup consonàntic –tn– pot adoptar una pronunciació geminada o simple: cotna [kónna] o [kóna]; però el grup –tm– s’ha de pronunciar sense geminar: setmana [semána], sotmetre [sométɾe].
En paraules cultes, la pronunciació del grup –tm- serà [dm]: algoritme [alɣoɾídme]. En el cas del grup –tn- serà [dn]: ètnia [ɛ́dnja].
Els grups bm i pm s’han de pronunciar com a [bm]: submarí [submaɾí], Capmany [kabmáɲ].
En el grup gn, la pronunciació serà [gn]: designar [dezignáɾ].
En el cas dels grups consonàntics cultes inicials gn-, mn- i pn-, la primera consonant és muda: gnom, mnemotècnia, pneumàtic.
El grup –nn– el pronunciarem amb una sola n: connexió, innocència, sexenni. Però, en cas del prefix in-, mantindrem la geminació: innecessari [innesesári].
En els grups cultes cons-, ins– o trans– és recomanable pronunciar la n en els registres formals: conspirar, institut, transport.
Convé evitar la pronunciació palatalitzada de la n inicial en paraules com nervi [ɲɛ́ɾvi] o nugar [ɲuɣáɾ] si no és que es vol dotar l’expressió de realisme col·loquial.