3.1.5. La o sol ser oberta
- Quan la vocal de la síl·laba següent és una i o una u: borni, elogi, odi, oli, còmput, mòdul, opus.
- En la major part d’esdrúixoles: còmode, nòmada. Però és tancada en paraules com fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora.
- En la major part de cultismes: pedagog, poliglot. Però és tancada en els acabats en –forme i –oma: informe, glaucoma
- En la major part de paraules amb el diftong oi: Alcoi, boira, heroi. Però és tancada en paraules acabades en –oix, com coix, moix.
- En la major part de paraules amb el diftong ou: bou, cou, nou. Però és tancada en sou (verb ser). [Si no s’expliciten estes alternances, val més suprimir esta referència]
- En la major part de paraules acabades en les terminacions següents:
- –os, –osa: arròs, espòs, gros, mos; cosa, llosa, prosa, rosa. Però és tancada en els adjectius acabats en el sufix -ós: enfadós, poregós, animós; i en substantius com glucosa, rabosa.
- –oc, –oca: albercoc, foc; bajoca, lloca. Però és tancada en algunes paraules com boca, coca.
- –ofa: carxofa, estrofa.
- –oig, –oja: boig, roig; boja, roja. Però és tancada en la paraula estoig.
- –ol, –ola: bunyol, caragol; escola, tremola. Però és tancada en paraules com bola, cola, gola.
- –oldre: moldre, resoldre.
- –olt, –olta: resolt, solt; revolta, volta. Però és tancada en paraules com molt, escolta.
- –pondre: compondre, dispondre, respondre.
- –ort, –orta: fort, sort, tort; morta, porta.
- –ossa: brossa, carrossa, destrossa. Però és tancada en paraules com bossa, gossa.
- –ost, –osta: impost, rebost; costa, proposta. Però és tancada en paraules com agost, angost; llagosta.
- -ot, –ota: clot, xicot; pilota, quota. Però és tancada en paraules com bot, nebot; bota, gota.