Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part B. El model lingüístic de la CVMC

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

3.1.2.2. Amb la vocal o

El pronom ho pot tindre diferents pronunciacions segons el context fonètic en què aparega:

  • En posició postverbal, si el verb acaba en consonant o en semivocal [w], cal mantindre la pronunciació en [o]: fer-ho, duent-ho, dueu-ho.
    • Es pronuncia com a [w] si entra en contacte amb una vocal: li ho porta [liwpɔ́ɾta], porta-ho [pɔ́ɾtaw]), ho entra [wéntɾa].
    • Generalment, es pronuncia [ew] quan apareix anteposat a un verb començat per consonant o combinat amb un pronom reduït a una consonant: ho porta [ewpɔ́ɾta], m’ho porta [mewpɔ́ɾta], els ho porta [elzewpɔ́ɾta]. En estos casos també és possible la pronúncia [u], pròpia del valencià meridional i del valencià septentrional.

En noms propis com Joan i Josep, la pronunciació recomanable de la o és [u]: [ʤuán], [ʤuzɛ́p].

És acceptable l’assimilació vocàlica de la a final de paraula a la o oberta tònica de la síl·laba anterior, característica d’una zona extensa del valencià: cosa [kɔ́zɔ], porta [pɔ́ɾtɔ].

També és acceptable en situacions comunicatives en què predomine l’espontaneïtat la pronunciació com a [u] de la vocal o en paraules en què va seguida d’una síl·laba amb una i tònica o d’una síl·laba començada per consonant labial: collir [kuʎíɾ], cobert [kuβɛ́ɾt].