Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part B. El model lingüístic de la CVMC

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

9.7.1.2. Recomanacions per a l’elaboració del guió d’audiodescripció

Com a persones normooients, hem de tindre clar el nostre paper quan redactem un guió d’AD, i, per tant, el més important és que el públic siga capaç d’extraure’n les seues pròpies conclusions i que entenga el producte segons la seua experiència. En este sentit, el text ha de servir per a donar a les persones amb deficiències visuals l’oportunitat d’interpretar l’obra en les mateixes condicions que el públic oient. Com a resultat, haurem d’evitar adoptar una actitud paternalista o de superioritat respecte de les persones a les quals va dirigida l’audiodescripció.

No obstant, també és fonamental que la persona que redacte el guió es desprenga de la idea que tots els elements visuals han de plasmar-se en el text. Com que és impossible condensar en només uns segons de locució tota la informació que pot arribar a albergar una imatge, el més important és que el fil narratiu del nou producte auditiu funcione per si mateix, de manera independent.

Abans de redactar un guió d’AD, cal tindre clars quatre principis bàsics, d’acord amb la norma UNE d’Audiodescripció per a persones amb discapacitat visual (UNE 153020: 2005).

  1. El guió ha de tindre en compte, en primer lloc, la trama de l’acció i, després, els ambients i les dades plàstiques de la imatge.
  2. S’ha de respectar la informació que aporta la imatge i no s’han de retallar els possibles excessos ni complementar-ne les carències.
  3. S’ha d’evitar descriure allò que es pot deduir fàcilment de l’obra.
  4. No s’ha de descobrir ni avançar cap succés de la trama ni s’han de trencar situacions de tensió dramàtica, suspens i misteri.

És recomanable fer una anàlisi prèvia del producte audiovisual per a detallar el contingut visual i definir els elements clau que s’han d’audiodescriure. Seguidament es confegix el guió, a on es redacten les descripcions de manera clara i concisa, tenint en compte el temps disponible per a la locució. Després, és convenient una revisió exhaustiva per a assegurar-se que les descripcions siguen precises i coherents amb el contingut original. Finalment, la locució es grava per a donar veu a les descripcions de manera que siga comprensible i accessible per a l’audiència. En qualsevol cas, la persona encarregada de l’audiodescripció és qui ha de prendre les decisions finals que considere més oportunes, segons les especificitats de l’obra en qüestió.ls, per exemple. Serien tècniques similars a les que s’utilitzen en la ràdio.