Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part B. El model lingüístic de la CVMC

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

9.3.2.2. L’ajust

La sincronia visual és una part destacable de l’ajust. L’ajust, que és una característica essencial del doblatge, és una tècnica molt precisa, que alguns denominen gimnàstica del llenguatge, a través de la qual es prepara el text traduït per a que els actors i actrius l’interpreten en sala. Precisament, les restriccions que planteja este conjunt de convencions, a banda del fet de treballar un text escrit per a ser dit com si no estiguera escrit, són les que han originat el concepte de dubbese (llengua pròpia del doblatge). Podem distingir una sèrie de característiques bàsiques de l’ajust, encara que cada estudi té unes convencions pròpies. L’ajustador, que pot ser la mateixa persona que el traductor, prepara el guió o llista de diàlegs:

  • L’encapçalament ha de dur el nom de l’estudi, les dades de la persona que fa la traducció i el títol original i traduït del text.
    • El text es dividix en preses o takes.
    • Cada presa estarà numerada i tindrà un codi de temps assignat (TCR) per a identificar l’escena a l’estudi.
    • Els noms dels personatges han de precedir les intervencions, i les intervencions han d’anar sagnades. El nombre de caràcters per línia d’intervenció serà aproximadament de 60.
    • La presa no pot tindre més de 10 línies, però un personatge no pot tindre més de 5 línies per presa.
    • Un canvi significatiu d’escena comporta un canvi de presa.
    • Les preses no poden dividir-se en dos pàgines diferents.
    • Quan dins d’una presa hi ha una pausa superior als 15 segons, es canvia de presa.
    • S’ha d’intentar que una presa no tinga una duració total superior als 30 segons.
    • És important utilitzar una tipografia clara (Aptos, Calibri o Arial 12) i un interlineat no inferior a 1,5.

L’ajust utilitza una sèrie de convencions per a facilitar la interpretació del text:

  • (ON) El personatge apareix en pantalla i se li veu la boca.
    • (OFF) Se sent la veu, però el personatge no està present.
    • (DE) D’esquena.
    • (SB) Sense boca. El personatge parla en pantalla, però no se li veu la boca.
    • (ALHORA) Els personatges intervenen al mateix temps.
    • (AD LIBITUM) Molts personatges parlen o fan gestos alhora i no se’ls entén bé.
    • (R) (Rs) (RR) (R→) Riure.
    • (C) Cridar, xillar.
    • (G) (GS) (GG) (G→) Gestos sonors.
    • (LL) Els personatges es troben lluny i la vocalització passa més desapercebuda.
    • (X) Xafar. Unes intervencions s’encavalquen amb altres.
    • / Pausa entre 3 i 5 segons.
    • // Pausa doble, entre 5 i 15 segons.