9.3.2.1. La sincronia
La sincronia inclou tres aspectes molt importants i definitoris: la sincronia de caracterització, el sincronisme de contingut i la sincronia visual.
- La sincronia de caracterització és l’harmonia entre la veu de l’actor o actriu que dobla i l’aspecte o gesticulació. És una faena que coordina la direcció del doblatge.
- El sincronisme de contingut aborda tots els problemes de la congruència entre la nova versió del text i l’argument de l’original. Se n’encarrega la persona que fa la traducció. Algunes de les consideracions més generals són: les variacions culturals, els accents i els dialectes. La recomanació general és donar unes pinzellades bàsiques que ajuden a caracteritzar els personatges. La presència de diverses llengües en una mateixa pel·lícula: el criteri general ha de ser mantindre la credibilitat i la versemblança de l’original, i preservar la diversitat lingüística si és important per al text. Les estratègies poden ser diverses: canviar les llengües si són molt similars a la nostra o combinar doblatge amb subtitulació. En el cas de les pel·lícules dites multilingües, recomanem una versió subtitulada en compte del doblatge.
- En la sincronia visual podem destacar tres aspectes: la sincronia labial, la isocronia i la sincronia cinèsica. La sincronia labial és l’harmonia entre la boca dels actors de la pantalla i el que sentim. La isocronia o sincronia temporal és la sincronia d’articulació de la síl·laba en relació amb la llargària de la frase (la frase ha de cabre en la boca dels personatges). I la sincronia cinèsica és l’harmonia entre el que es diu i l’expressió facial i gestual dels personatges.