9.1. La interpretació en els mitjans de comunicació

A diferència de la traducció, que produïx textos escrits, el producte de la interpretació són textos orals. En la interpretació, l’intèrpret, situat en el plató, en l’estudi, en la sala o en l’espai a on es fa la transmissió, transmet el missatge original en la llengua meta a partir de les intervencions dels personatges. En el cas de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, el context d’ús preferent de la interpretació és el de les emissions en directe; de forma especial, les retransmissions d’esdeveniments polítics i culturals de transcendència (funerals, jocs olímpics, finals esportives internacionals, sessions de l’ONU i la Unió Europea, festivals de cine internacionals, etc.), i també en entrevistes en programes d’entreteniment o en informatius.

Encara que la modalitat d’interpretació més utilitzada en els mitjans de comunicació és la simultània, en què l’intèrpret transmet el missatge en la llengua d’arribada mentres escolta el missatge en la llengua de partida, quan hi ha dificultats tècniques i d’immediatesa es pot recórrer a la interpretació consecutiva. En esta modalitat,  l’intèrpret se situa al costat del parlant, pren notes i, posteriorment, transmet la intervenció del parlant en la llengua meta. Per a reduir el temps d’exposició de l’audiència tant a la llengua origen com a les veus superposades (perquè crea soroll en la comunicació), s’abaixarà el volum de la intervenció de l’intèrpret. Es recomanen torns de parla ràpids i breus (al voltant de 20 segons), principalment entre l’intèrpret i el presentador.

Per a les entrevistes en què els participants de l’emissió no tenen contacte visual, es recomana la interpretació dialògica. Els torns de paraula tampoc seran superiors a 20 segons per a no afectar el factor de confort d’audiència.

A continuació aprofundim en la traducció audiovisual en els mitjans de comunicació.