8.1. Noms propis
Ens trobem davant d’un recurs lingüístic molt complex. A primera vista, el presumpte caràcter referencial i sense càrrega semàntica addicional fa pensar que els noms propis no s’han de traduir o que són intraduïbles (al marge de l’adaptació fonètica i gràfica corresponent). La realitat és ben diferent, ja que poden aplicar-se tècniques de traducció molt distintes: no-traducció, transposició o transcripció, traducció literal, adaptació parcial, substitució, adaptacions ideològiques, neutralitzacions, glossa extratextual o intratextual (explicitació, explicació), naturalitzacions (domesticacions), creacions discursives, omissions o creacions autònomes. En tots els casos, la solució final dependrà del context, del gènere i de la modalitat de traducció.