9.7.3.1.4. L’audiodescripció dels productes infantils
- Tal com indica la norma UNE, el llenguatge, la sintaxi i el lèxic s’han d’adequar sempre al grup d’edat a què va dirigida l’obra. Cal tindre en compte les remarques següents:
- L’entonació i la prosòdia de la locució del text ha de ser molt més expressiva.
- Com que els efectes sonors i la música solen tindre un paper més important en este tipus d’obres, és millor no que no coincidisquen amb l’audiodescripció.
- Pel que fa als recursos expressius, una tècnica que ajuda el públic infantil a relacionar els elements audiodescrits amb els objectes quotidians consistix a utilitzar comparacions: Un gosset blanc com la neu lladra a Joan. No obstant, s’han d’evitar les metàfores, que solen ser més abstractes i, per tant, més inintel·ligibles per als més menuts.
- Són preferibles les expressions i el vocabulari genèric i no específic (per exemple, millor dir gos que caniche), encara que, si hi ha temps, es poden introduir denominacions concretes amb una finalitat didàctica: El barco ja ha salpat i Maria puja a un altre de més gran, un transatlàntic.
- La capacitat de concentració dels xiquets i les xiquetes no és tan gran com la d’una persona adulta. Per este motiu, es recomana que l’audiodescripció no tinga molt de text i que l’èmfasi no consistisca en descriure detalladament els elements visuals, sinó en fer arribar la història correctament al públic: l’objectiu és contar una història.
- Efectes de so: Els efectes de so, en cas que no siguen clars, s’hauran d’audiodescriure prèviament per a evitar sorpreses o esglais en el públic infantil i per a afavorir que els xiquets associen el so amb la paraula que el descriu. Si l’anticipació no fora possible, la descripció hauria de fer-se posteriorment a l’acció, ja que és preferible oferir-la després que interferir en el seu desenrotllament. És fonamental justificar la causa del so; per exemple, si es percep un crit sense que se’n puga identificar la causa.