9.7.4.1. Què és el reparlat i quan s’utilitza
És una subtitulació intralingüística, en la majoria d’ocasions, que es realitza en temps real (o quasi real) per a facilitar l’accés a la informació a les persones amb problemes auditius. Les tècniques més freqüents són la velotípia (teclat informatitzat que permet reproduir les síl·labes a la velocitat de la parla), l’estenotípia (basada en l’escriptura fonètica que, amb ajuda de programes informàtics, es convertix en escriptura estàndard) i el reconeixement vocal, també anomenat reparlat (un locutor repetix les frases del text original i, a través d’un programari específic, es transformen en subtítols integrats en la imatge quasi de forma immediata). Fonamentalment, s’utilitza en els programes de televisió informatius (telenotícies, entrevistes) i en les retransmissions televisives esportives o culturals.