9.5.1.5. Aspectes ortotipogràfics
- L’ortotipografia de la subtitulació no coincidix exactament amb les convencions generals que apliquem als textos escrits. A continuació apuntem les convencions ortotipogràfiques específiques de la subtitulació:
- Quant al tipus de lletra, com a criteri general, es recomanen les fonts Aptos, Calibri o Arial 10 per l’alt nivell de llegibilitat.
- Quan la frase ocupa més d’un subtítol, posarem els signes d’interrogació i d’exclamació també a l’inici per a facilitar-ne la lectura.
- S’ha d’evitar l’ús dels signes de puntuació amb caràcter redundant. Hem de recordar que l’espectador ja té la imatge, i per tant, veu quin és l’estat d’ànim dels personatges. Tampoc és adequada la repetició dels signes per a donar més èmfasi a una intervenció: *Vine ací en seguida!!!
- Ús de majúscules: s’ha de mesurar bé com usar-les, ja que ocupen més espai que les minúscules i fan més lenta la lectura del subtítol. Queda limitat als títols inicials dels programes, als inicis de frase, a les sigles, a la primera lletra d’algunes abreviatures i d’alguns títols d’obres o noms d’institucions, als inserts i als rètols.
- En les convencions dels subtítols, el guionet s’utilitza abans de la intervenció del segon personatge, en el cas que siguen els dos de color blanc.
- Els punts suspensius s’usaran d’acord amb els criteris generals dels textos escrits; és a dir, quan hi ha una frase inacabada, una pausa llarga, una omissió, una vacil·lació del personatge, una voluntat de provocar suspens, en una enumeració que es pot continuar, etc. Per contra, no s’usaran mai per a marcar que el subtítol no inclou una frase sencera i continua en el subtítol següent.
- S’ha d’evitar al màxim l’ús de parèntesis i claudàtors. De fet, com que solen implicar explicacions i la subtitulació es caracteritza per la síntesi de la informació, solen desaparéixer en la majoria dels casos.
- En cas que una frase haja finalitzat, s’ha de posar un punt sempre.
- Els inserts, a diferència de les intervencions dels personatges, no porten punt final. A més, els escriurem en majúscula per a diferenciar-los millor dels diàlegs.
L’ús de la cursiva indica les intervencions en off dels personatges: la veu del narrador omniscient, els somnis, la veu de la consciència, els pensaments, les que procedixen de televisors, aparells de música, megafonia, contestadors, o quan parla una persona a l’altra banda del telèfon o pantalla i que no veem, etc. Si la cursiva no és tècnicament possible, es recorrerà a les cometes.
- Les cançons se subtitularan en cursiva, tant si sonen en off com si les canta un personatge en pantalla.
- Quan en un diàleg cada personatge usa una llengua diferent, utilitzarem la cursiva per a identificar una de les dos llengües.
- En la reproducció gràfica de noms propis d’altres llengües no utilitzarem símbols especials que no formen part dels teclats convencionals. Per exemple: escriurem Frantisek Cermák (i no František Čermák).
- Es poden usar abreviatures en cas que calga estalviar caràcters: Sr. per senyor, Dr. per doctor, etc.
- Per a guanyar caràcters, s’ha de donar preferència a les formes abreujades dels símbols més coneguts: km, s, %, £, $.