9.5.1.1. Què és la subtitulació i quan s’utilitza
El text audiovisual original es manté inalterable i s’afig un text escrit en la part inferior de la pantalla (subtítol) que s’emet de manera simultània. Les característiques fonamentals són el pautat del text original per a preservar les unitats de sentit i la sincronització dels subtítols. Esta modalitat posa de manifest la diferència entre l’original i la traducció a través de la coexistència de les dos versions. La transparència que suposa la subtitulació li ha valgut l’adjectiu de traducció «vulnerable».
És molt recomanable l’ús de la subtitulació com a modalitat preferent per a textos de caràcter multilingüe molt marcat o en aquells en què els elements culturals siguen fonamentals. També adquirix importància en les pel·lícules musicals i en els programes o espais amb una vocació pedagògica elevada.