8.1.13.3. Títols d’obres plàstiques i pictòriques
Si les obres ja tenen un ús fixat, es respectarà la tradició de traducció: El tanc rosa, El penjat o El cap de Franz Kafka, de David Černý.
Quan les obres tenen un títol en una llengua que no és la pròpia de l’autor, el criteri més estés és no traduir-les: Quo vadis, Entropa o London Booster, de David Černý.
Les obres considerades clàssiques solen traduir-se, especialment si els títols són descriptius: El jardí de les delícies, Les temptacions de sant Antoni Abat o Taula dels set pecats capitals, del Bosch.
Però, a vegades, la tradició és el manteniment de la llengua original, sense traducció: Las lanzas, Los borrachos o Las Meninas, de Velázquez.