Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part B. El model lingüístic de la CVMC

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

8.1.13.1. Títols d’obres musicals

No se solen traduir els títols de discos: The Man Who Sold the World o Black Star, de David Bowie. Però sí els títols d’òperes, operetes, sarsueles i altres gèneres de gran abast que es troben en llengües diferents de les més pròximes a la nostra (francés, italià o castellà). Així, tenim, de Wagner, L’anell del Nibelung, La valquíria, El crepuscle dels déus; de Mozart, La flauta màgica, Les bodes de Fígaro; de Bartók, El castell de Barbablava; de Prokófiev, L’amor de les tres taronges. Però mantenim l’original en casos com ara l’espectacle Cómeme el coco negro, de La Cubana; les sarsueles Agua, azucarillos y aguardiente, de Chueca, o La verbena de la Paloma, de Bretón; òperes com per exemple La Dolores, de Bretón; La vida breve, de Falla; Don Quichotte, de Massenet, i L’heure espagnole, de Ravel, o Così fan tutte i Don Giovanni, de Mozart. Tot i això, se solen traduir els títols més descriptius de les composicions i de les òperes per a facilitar-ne la comprensió: La consagració de la primavera, de Stravinsky, o Els pescadors de perles, de Bizet.

A banda del criteri de la proximitat o llunyania entre llengües, també es té en compte si els títols de les obres estan molt connotats en la llengua original: Il trovatore, La bohème.

També es mantenen en la llengua original els títols que estan en una llengua diferent de la de l’autor per voluntat seua: Una voce in off, de Montsalvatge, o Charmes, de Mompou.

Quan es tracta de peces famoses, especialment àries i cantates, conservarem la llengua de l’original per a mantindre la identificació de la peça: Una furtiva lacrima, de l’òpera L’elisir d’amore (Donizetti); Ombra mai fu, de l’òpera Serse (Händel); Nessun dorma, de l’òpera Turandot (Puccini); La donna è mobile, de Rigoletto (Verdi); L’amour est un oiseau rebelle, de Carmen (Bizet); Viva il vino spumeggiante!, de Cavalleria rusticana (Mascagni).

Per contra, les denominacions d’obres que inclouen una forma musical genèrica s’han de traduir. Així, direm: Novena simfonia, Appassionata (sonata per a piano), Quartets Razumovski, de Beethoven, Concert per a violí en re major.