Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part B. El model lingüístic de la CVMC

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

8.1.1.2. Personatges històrics i llegendaris

Com a norma general, no s’han de traduir si no tenen tradició en valencià: Chrétien de Troyes, William Shakespeare. Hi ha noms que es van traduir en algun període, però que ara hem recuperat sense la traducció: Thomas More, per exemple.

Amb caràcter genèric, s’han de traduir els noms de personatges històrics clàssics o medievals (reals o de ficció): Plató, Penèlope, Maria de França, Maimònides, Heròdot, Galileu, sant Joan de la Creu, Ticià, Dant, Maquiavel, don Quixot, Gàndalf, Guillem Tell, Otel·lo. També les divinitats i personatges mitològics: Neptú, Apol·lo, Cal·listo, Tetis, Hèrcules, Bel·lona.

Com a recomanació general, quan ens trobem documentals històrics o pel·lícules amb protagonistes que tenen estes característiques, s’ha de garantir, en primera instància, la versemblança del text i anar combinant solucions diverses: sa majestat / la reina Elisabet/Elizabeth, etc.

Els noms propis que tenen un valor afegit (connotatius) s’han de traduir sempre. Això passa de forma molt especial en el cas dels malnoms o sobrenoms: Bola de Greix (Boule de Suif), la directora Mesquelplom (Principal Waxelplax), Metxa Curta (Short Fuse), la Fada de les Dents (Tooth Fairy), Quim Aiguacau (Stormy Rains). Es poden donar excepcions en cas de noms molt coneguts ja en l’original o en la traducció al castellà (per proximitat al valencià i context) o que tenen ja una infraestructura comercial al seu voltant: Spiderman, Batman, etc.