8.1.1.1. Personatges contemporanis
Pel que fa als noms dels personatges contemporanis, els noms de persona no es traduïxen i, a més, s’han de respectar les grafies de les llengües originals en el cas de les que fan servir l’alfabet llatí. Exemples: Xabier Arzalluz, Angela Merkel, Giulio Andreotti, Mário Soares o Maria Luís Albuquerque. En altres casos s’han de seguir les normes generals de transcripció gràfica. Per exemple: Iàsser Arafat, Vladímir Putin, Mahmud Abbàs, Anna Politkóvskaia, Deng Xiaoping o Nikos Xydakis.
S’ha de parar atenció als noms de personatges contemporanis que, durant un temps, sí que es van traduir, però ara no perquè els criteris de traducció actuals recomanen deixar en la forma original: Johann Sebastian Bach, Karl Marx, Alexander Fleming o Jules Verne, per exemple.
Tampoc s’han de traduir els noms de tribus urbanes: els escriurem amb majúscula si fem referència al nom del grup (els Latin Kings, els Ñetas) i amb minúscula si es tracta dels individus que en formen part (un black panther, un mara).
Tot i això, hi ha una sèrie de noms que seguixen una tradició de traducció que cal respectar. Alguns dels exemples més habituals són els noms de membres de la reialesa (la reina Beatriu d’Holanda, la reina Letícia, el rei Felip VI o el príncep Carles d’Anglaterra) o de dinasties (els Borbons, els Habsburg o la Casa d’Alba). No es traduïxen els noms que no tenen equivalent en valencià (Svend de Dinamarca) o els noms dels cònjuges dels descendents reials, si no tenen títol de príncep o princesa o si no provenen de famílies reials (Iñaki Urdangarin, Philippe Junot). També es traduïxen sempre els noms de papes i màximes jerarquies eclesiàstiques cristianes, especialment si es presenten amb els ordinals típics de les dinasties, i els noms de santes i de sants: el papa Joan XXIII, el papa Francesc; el patriarca de Constantinoble, el patriarca ecumènic Bartomeu; santa Teresa de Lisieux, sant Felip Neri.