4.8.1.7. Algunes remarques sobre el present d’indicatiu i de subjuntiu
En verbs de la tercera conjugació com collir, cosir, cruixir, engolir o renyir, són preferibles les formes velaritzades en la primera persona del present d’indicatiu i en les formes del present de subjuntiu: cullc; cullga, cullgues, cullguen.
Per una altra banda, en verbs irregulars de la segona i de la tercera conjugació com vindre, tindre, conéixer, etc., són plenament acceptables en tots els registres comunicatius, tant orals com escrits, les desinències en –am, –au per a la primera i segona persones del plural: vingam, vingau.atiu amb la –i- semivocàlica: deia, deies, deia, déiem, déieu, deien.