4.8.1.1. El present d’indicatiu

Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part B. El model lingüístic de la CVMC

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

Com a forma general de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació, cal usar les formes amb la desinència –e: parle. En la resta de les conjugacions, són preferibles les formes sense desinència: perd, dorm.

Les formes de la primera persona en –o són acceptables quan es vol posar de manifest la procedència geogràfica (com en el cas dels parlars septentrionals).

En verbs amb infinitiu acabat en –aure o –eure (com caure, creure, jaure, traure o veure), la primera i segona persones del plural es faran sense i antihiàtica: caem, caeu; veem, veeu.

Quant al verb ser, la segona persona del present d’indicatiu es farà sempre eres:

Tu ja eres vell.