4.5.6. Les preposicions baix, davall i sota
Les preposicions es regixen per un sistema d’oposicions que, vistes globalment, poden ajudar a assimilar el seu ús correcte. Així, en valencià l’ús de la preposició baix s’ha forjat en gran part per contrast amb els usos atribuïts a dalt. Es tracta, en els dos casos, de formes adverbials reconvertides en preposicions que han deixat d’usar-se en termes absoluts per a passar a indicar la posició relativa d’alguna cosa respecte a una altra que actua com a punt de referència (baix en el pla inferior i dalt en el superior).
Cal agarrar el camí que ix des de baix de la serra.
Des de baix de l’escenari les coses es veuen de manera molt diferent.
Per la seua banda, davall s’oposa semànticament a damunt. El seu significat, en principi, apunta a un contacte entre l’objecte al·ludit i aquell altre que servix de referència, encara que per extensió ha tendit a usar-se per a indicar una relació en què prima el sentit de la verticalitat en un eix imaginari traçat per la mirada del parlant.
El llençol de damunt i el de davall.
Passàrem la nit davall del pont.
Finalment, sota s’oposa a sobre. L’ús actual de la preposició sota en valencià és de caràcter exclusivament literari.
S’han rebel·lat perquè no volen viure sota la seua tirania.