4.5.2. En les expressions temporals
En les parts del dia es poden usar indistintament les preposicions de i a: de (bon) matí / al matí, de vesprada / a la vesprada, de nit / a la nit, de matinada / a la matinada. Però: a migdia, a l’hora de dinar, a mitjan matí, a mitjan vesprada, a poqueta nit, etc.
En contextos en què es vol reforçar l’espontaneïtat comunicativa, especialment en l’expressió oral, també es pot utilitzar la preposició per per a introduir les parts del dia: pel matí, per la vesprada, per la nit.
El nom dels mesos s’introduïx preferentment amb la preposició en sense determinant.
L’adquisició del nou immoble es feu en març de l’any passat.
S’espera que el concurs de trasllats es resolga en juliol.
Quan l’expressió està determinada per un complement que fa referència a un any concret, es prescindix de la preposició.
L’acte mencionat tingué lloc l’abril de 1991 [o bé: en abril de 1991].
El nom de les estacions s’introduïx preferentment amb la preposició en, seguida o no de l’article.
En estiu s’organitzarà un curset de reforç.
La reproducció d’esta espècie se centra en primavera.
Però si l’expressió està determinada per un any concret, s’omet la preposició.
L’estiu passat no es va fer el campionat.
L’hivern de 1917 va esclatar el conflicte.
Per a expressar l’any en què té lloc un esdeveniment, convé usar preferentment la preposició en, si bé també es pot fer precedir de l’expressió en l’any o, ometent la paraula any, amb la combinació preposició + article.
en 1970
en l’any 2021
en el 2017
Igualment, quan es fa referència a una data o a una part concreta d’un any, este pot anar precedit de la preposició de, seguida o no de l’article.
L’acte tingué lloc el 21 d’abril de [o del] 2023.
Benicarló, 19 de setembre de [o del] 2023.