4.5.1. En les expressions locatives
Davant de referències locatives i noms de lloc, en valencià s’usa la preposició a per a indicar direcció o destinació:
Vaig a l’oficina.
Veniu a casa.
Hem anat a Utiel.
Volia viatjar a Alcoi.
En canvi, per a indicar situació, se sol usar majoritàriament la preposició en:
Està en el taller.
Treballa en la Universitat.
Viu en la casa del costat.
Crec que no es troba en casa.
L’he vist en el carrer.
Penja-ho en la paret.
Ho he llegit en un llibre.
Ho he vist en la televisió.
Ha plogut en tota la Comunitat Valenciana.
Ell viu en Alzira.
En este últim cas, davant de topònims amb valor de nom propi, també es pot usar la preposició a, sempre que no estiga acompanyat d’un complement:
Viu a Morella.
Té un apartament a Benicàssim.
Però:
En l’antiga Roma.
En la València medieval.
En l’Àfrica subsahariana.
Per a evitar dubtes, també farem servir preferentment la preposició en, en casos com els següents:
Pot crear problemes en l’Ajuntament.
El recàrrec s’aplicara en els productes sanitaris, però no en els altres gastos.
Estaven cantant en la plaça.