3.7.1. L’emissió televisiva
Continuïtat: S’encarrega de monitorar i vigilar l’emissió per a garantir que en cap moment s’interrompa la programació i que els informatius, programes o espais publicitaris i de patrocini s’emeten el dia i hora en què estaven previstos. La programació es pot interrompre per criteris d’informació d’actualitat, interés i servici públic, sempre que la Direcció així ho determine.
Mosca: Logotip del canal o síntesi gràfica d’este distintiu. Està present durant tota la programació, excepte en les pauses publicitàries. En esdeveniments informatius excepcionals, la Direcció pot afegir a la mosca algun altre element gràfic. En qualsevol cas, procurem mantindre la pantalla tan neta com siga possible per a evitar saturar l’espectador. En determinats continguts, com ara els infantils, cal habilitar els avisos sobre l’edat recomanada per a visualitzar estos programes, segons indique la normativa vigent.
Separadors o molinets: Recursos que s’utilitzen per a separar uns espais d’altres i per a marcar la diferència entre els continguts de la cadena i la publicitat.
Escaleta: Document, en paper o en digital, que arreplega tota la informació necessària per a que l’emissió es faça amb garanties. La confeccionen Edició i Realització i inclou totes les peces numerades i ordenades amb el nom, gènere i format del tema, la persona/s assignada/es per a elaborar-lo i la duració del contingut, que cal respectar escrupolosament. També reflectix les pauses publicitàries, la data i hora d’emissió de l’espai i el nom de les persones responsables. Si es produïxen canvis, cal incloure’ls immediatament en l’escaleta.
Script: Document en paper o digital que conté els detalls necessaris per a que una peça de vídeo s’emeta correctament i tinga el nom i el gènere del tema, el número assignat en l’escaleta, la data, l’edició del programa, el rètol, indicacions sobre l’àudio i la duració.
Gravació d’imatges: Es fa sempre respectant la legalitat vigent (dret a l’honor, intimitat, pròpia imatge). Quan la gravació té lloc en espais privats o públics, cal demanar permís, si estan en perill els drets a la imatge i intimitat. El periodista ha de ser especialment prudent si hi ha menors, persones amb discapacitat, cossos policials o col·lectius amenaçats que necessiten anonimat. La càmera oculta només s’usa en casos de rellevància informativa, sempre amb l’autorització expressa de la Direcció. L’ús de recursos com el contrallum o altres mecanismes per a ocultar i protegir la identitat dels testimonis és vàlid per a combinar la protecció necessària de la font amb la garantia de veracitat i credibilitat. Si un organisme permet que els periodistes graven moments previs a un encontre o una reunió sense declaracions, cal seguir rigorosament les indicacions. A més, cal preguntar si és una gravació amb so o sense àudio.
Sonorització: Les veus en off s’han d’adequar al gènere i al format, tot adaptant la vocalització, entonació, ritme i actitud al llenguatge audiovisual.