3.3.2. Contactes entre consonants o entre consonant i vocal
- Fenòmens d’assimilació de sonoritat:
a.1) Les consonants oclusives finals b/p, d/t, g/c en posició final de paraula s’ensordixen totes: tub [túp], Valladolid [vaʎaðolít], alberg [albɛ́ɾk]. Ara bé, en la parla contínua, quan després hi ha una paraula que comença per una consonant sonora [b, d, g, v, z, dʒ, m, n, ɲ, l, ʎ, r, j, w], els sons oclusius esdevenen sonors per assimilació a la consonant següent:
tub redó [tùbreðó] |
sac marró [sàgmaró] |
cap grandot [kàbgɾanðɔ́t] |
cap iogurt [kàbjoɣúɾt] |
Això no passa si la paraula següent comença per una consonant sorda o per una vocal: sac tancat [sàktancát], grup antic [gɾùpantík]. En este sentit, cal recordar també que els compostos que designen punts cardinals o procedència geogràfica també mantenen la consonant sorda: nord-est [nɔ̀ɾtést], sud-americà [sùtameɾiká].
a.2)Els sons finals fricatius i africats sords [f, s, ∫, ts, t∫] esdevenen sonors quan la paraula següent comença per una vocal o per una consonant sonora:
fotògraf alemany [fotɔ̀ɣɾavalemáɲ] |
les ganes [lezɣánes] |
peix adobat [pèjʒaðoβát] |
pots anar-te’n [pɔ̀dzanáɾten] |
desig incomplit [dezìdʒiŋkomplít] |
El compliment d’esta assimilació de sonoritat permet el contrast entre sintagmes com:
les ales [lezáles] | les sales [lesáles] |
els ous [elzɔ́us] | els sous [elsɔ́us] |
uns astres [unzástɾes] | uns sastres [unsástɾes] |
les eleccions [lezeleksjóns] | les seleccions [leseleksjóns] |
b) El grup –nt
En el grup consonàntic final –nt, en paraules com ara quant, sant o vint, si la paraula següent comença per vocal, és preferible el manteniment de la –t final, encara que també és acceptable l’elisió a les zones en què és pròpia: sant Antoni [sàntantɔ́ni] o [sànantɔ́ni], quant és [kwàntés] o [kwànés], vint actors [vìntaktóɾs] o [vìnaktóɾs].