3.3.1. Contactes entre vocals
a) Fenòmens de diftongació:
En la frontera de paraules es consideren recomanables les diftongacions pròpies del valencià:
| esta unitat [èstawnitát] |
| no ho du [nòwdú] |
| no hi havia [nòjavía] |
b) Fenòmens d’elisió:
En els límits entre paraules, quan ens trobem dos vocals idèntiques, es pot suprimir una d’estes vocals:
| entre els arbres [èntɾelzáβɾes] |
| que el cotxe [kelkót∫e] |
Si una de les dos vocals és tònica, se sol elidir l’àtona:
| el que ha dit [elkàðít] |
| no es volen [nòzvɔ́len] |
| una hora [ùnɔ́ɾa] |
| quina obra [kìnɔ́βɾa] |
| eixe home [èj∫ɔ́me] |
| què esperes [kèspéɾes] |
| a mà esquerra [amàskɛ́ra] |
