3.3.1. Contactes entre vocals
a) Fenòmens de diftongació:
En la frontera de paraules es consideren recomanables les diftongacions pròpies del valencià:
esta unitat [èstawnitát] |
no ho du [nòwdú] |
no hi havia [nòjavía] |
b) Fenòmens d’elisió:
En els límits entre paraules, quan ens trobem dos vocals idèntiques, es pot suprimir una d’estes vocals:
entre els arbres [èntɾelzáβɾes] |
que el cotxe [kelkót∫e] |
Si una de les dos vocals és tònica, se sol elidir l’àtona:
el que ha dit [elkàðít] |
no es volen [nòzvɔ́len] |
una hora [ùnɔ́ɾa] |
quina obra [kìnɔ́βɾa] |
eixe home [èj∫ɔ́me] |
què esperes [kèspéɾes] |
a mà esquerra [amàskɛ́ra] |