Your content goes here. Edit or remove this text inline or in the module Content settings. You can also style every aspect of this content in the module Design settings and even apply custom CSS to this text in the module Advanced settings.

Part A. Deontologia i pràctica periodística

Escriu un o més termes per a buscar en el llibre d’estil:

3.2. Les fonts d’informació

Intentem que siguen els equips propis els que acudisquen als llocs a on es produïsquen els fets informatius per a ser-ne testimonis de primera mà. Si no és possible, cal acudir a fonts que tinguen una visió plural i equilibrada dels fets. Procurem comptar almenys amb dos fonts independents entre si. Si una qüestió és polèmica, busquem l’opinió de totes les parts, i evitem així rumors, especulacions i falsedats.

Fonts:

Per norma general, el periodista té l’obligació de no revelar les seues fonts informatives. Excepcionalment, per causes que afecten l’honor o el prestigi professional, pot fer-ho, amb autorització prèvia del director. De la mateixa manera, quan es tracte d’informació especialment important, el director pot conéixer les fonts informatives d’un redactor, amb el compromís exprés de no revelar-les.

Quan no es puga citar el nom de la persona informant, convé fugir d’expressions genèriques com fonts fidedignes, fonts competents o dignes de crèdit (se sobreentén que ho són; en cas contrari, no les fem servir). Poden usar-se, per contra, fórmules que, sense revelar la identitat de la font, s’aproximen el màxim; per exemple, font governamental, parlamentària, judicial, eclesiàstica, sindical, empresarial o diplomàtica. El periodista pot permetre que la mateixa font trie el terme adequat amb el qual considere que no se l’identificarà, sempre que el terme no resulte fals.

La informació pot arribar per diverses vies:

  • Agències. Notícies que ens proporcionen les agències amb què la CACVSA tinga subscrits acords. Si l’agència concreta no ha pogut verificar l’autenticitat de la informació, ho fem saber al públic.
  • Rodes de premsa. Gabinets de premsa i comunicació. Els professionals d’À Punt han d’acudir a les rodes de premsa per a arreplegar material que la font subministre i per a fer les preguntes necessàries per a completar la notícia, que s’ha d’elaborar segons criteris periodístics, per a evitar la propaganda o publicitat que puga pretendre la font. La CACVSA es reserva el dret a negar-se a cobrir i difondre rodes de premsa sense preguntes.
  • Entrevistes i enquestes de carrer. Les enquestes de carrer no tenen valor estadístic. És a dir, que les opinions que es manifesten en una enquesta només representen les persones enquestades i no es poden atribuir a cap altre grup o col·lectiu.
  • Estadístiques i estudis d’opinió amb valor científic. Cal que siguen rigorosos, que vagen acompanyats de dades tècniques i que s’especifiquen els detalls principals de la fitxa tècnica: l’empresa que la realitza i qui la finança, l’univers de la mostra, la data, el marge d’error, etc.
  • Xarxes digitals i contingut generat per usuaris (UGC). Tots els comptes de xarxes digitals que s’utilitzen han de ser verificables. La proliferació de comptes falsos obliga els professionals de la CACVSA a extremar les precaucions davant de possibles falsificacions. Pel que fa al contingut generat pels usuaris, és obligatori sol·licitar permís per a usar-lo.
  • Altres mitjans. Si es fa servir la informació d’altres mitjans, és obligatori citar-ne la procedència i, tan prompte com es puga, ampliar la notícia amb informació pròpia.
  • Off the record: La informació obtinguda de forma extraoficial o off the record no es pot difondre, sense excepcions. Eixa informació que no pot revelar-se, sí que pot donar pistes per a localitzar altres fonts que puguen confirmar la informació públicament i sense anonimat.