3.2.4. Les consonants que representen les grafies b/p, t/d i g/c
En general, és recomanable pronunciar la d intervocàlica en paraules acabades en -ada i -ador: menjada, vegada; mocador, llaurador. Però en referència a activitats festives o gastronòmiques, en canvi, és preferible l’elisió d’esta consonant: albà, cordà, cremà, dansà, despertà, fideuà, filà, mascletà, plantà, xocolatà, etc. També pot resultar útil fer esta elisió consonàntica en contextos en què es vol plasmar el llenguatge espontani amb la seua màxima naturalitat.
Els grups consonàntics finals mp/mb, nt/nd, lt/ld, nc/ng mantindran, en general, l’última consonant: llamp [ʎámp], tomb [tómp], pont [pɔ́nt], dividend [diviðént], molt [mólt], herald [eɾált], carranc [karáɳk], sang [sáɳk]. Notem, amb tot, el cas de temps [téms].
Els grups cultes ads-, obs- i subs-, seguits de consonant, poden mantindre o emmudir les consonants b i d: adscripció, subscriure.
En paraules de formació culta encapçalades pel grup ps- és recomanable emmudir la p inicial: pseudònim, psiquiatria.
El grup gg se simplificarà en g: suggerir [suʤeɾíɾ].
En cognoms i topònims, quan es manté per tradició la combinació gràfica ch en posició final, cal pronunciar-la com a [k] i no com a [t∫]: Pitarch [pitáɾk], March [máɾk], Buch [búk], Bosch [bɔ́sk], etc. Però: Alborch [alβóɾt∫], d’origen àrab.
És acceptable l’emmudiment de les consonants finals en els grups mp/mb, nt/nd, lt/ld: llamp [ʎám], tomb [tóm], pont [pɔ́n], dividend [diviðén], molt [mól], herald [eɾál]. Este emmudiment és especialment significatiu en la formació dels plurals: llamps [ʎáms], tombs [tóms], ponts [pɔ́ns], dividends [diviðéns], molts [móls], heralds [eɾáls].