3.2.3. Les consonants corresponents a les grafies l, ll, l·l, tl i tll
És plenament acceptable l’emmudiment de la l en paraules com altre [átɾe], nosaltres [nozátɾes] i vosaltres [vozátɾes].
El dígraf ll s’ha de pronunciar amb el so palatal lateral: llum [ʎúm], callar [kaʎáɾ], ull [uʎ].
El grup tl en paraules de caràcter patrimonial es pot pronunciar com a geminat [ll] o simple [l]: ametla [amélla] o [améla], vetla [vélla] o [véla], etc.
El grup consonàntic tl en paraules cultes es pronuncia com a [dl]: atles [ádles], atleta [adléta].
El grup tll, en paraules com bitllet, ratlla o rotllo, es pronunciarà com a [ʎ].
El grup l·l es pronunciarà sense geminació: il·lusió [iluzjó]), novel·la [novɛ́la].