3.2.2. Les consonants palatals representades per g/j, tg/tj i x
S’ha de procurar pronunciar sonors els sons corresponents a les lletres g/j i tg/tj: gelat [ʤelát], jugar [ʤuɣáɾ], fetge [féʤe], viatjar [viaʤáɾ].
És recomanable la pronunciació com a i semivocal de la j en les paraules ja [já] i jo [jó] o [jɔ́].
Encara que l’ensordiment dels sons representats per g/j i tg/tj no és general en el valencià, pot servir per a recrear determinades situacions comunicatives de parlars a on és habitual: Jaume [t∫áwme], platja [plát∫a].
No és recomanable la pronunciació com a [j], en lloc de [ʤ], de la grafia j dels grup –jecc– i –ject-: projecció [pɾojeksjó], trajecte [tɾajɛ́kte].
Cal evitar la pronunciació com a [js] del grup ix: baixar [bajsáɾ], coneix [konéjs].
L’addició de vocals eufòniques davant del so palatal inicial x pot servir per a recrear determinades situacions comunicatives de parlars: Xàtiva [ai∫átiva], xarop [ai∫aɾɔ́p].
La pronunciació com a [ʤ] o com a [j∫] de la x del grup ex– seguit de vocal en paraules com executar, exercici, exemple o exèrcit quedarà restringida a situacions comunicatives de la zona a on és pròpia.