3.1.4. La e sol ser oberta
- Quan la vocal de la síl·laba següent és una i o una u: obsequi, tesi, ingenu, molècula, pèrdua.
- En quasi totes les esdrúixoles: anècdota, pèrgola. Però és tancada en paraules com Dénia, església, sépia, sénia o térbola.
- En la major part de cultismes: acèfal, telèfon. Però és tancada en els acabats en –edre, –ense, –teca i –tema: poliedre, castrense, biblioteca, anatema.
- En les paraules acabades en –ecta, –ecte, –epta, –epte: recta, infecte, recepta, excepte. Però és tancada en les formes del verb reptar accentuades en el radical.
- Davant de l o l·l: arrel, cruel, novel·la. Però és tancada en paraules com belga, selva.
- Davant de rr: esquerre, gerra, terra.
- Davant de r seguida de consonant: cert, govern, verge. Però, si la consonant és labial o velar, sol ser tancada: herba, terme, cercle.
- Davant del grup -ndr-: divendres, gendre. Però és tancada en els infinitius i en la flexió dels verbs acabats en –endre: defendre, entendre, prendre i vendre.
- En la major part de paraules amb el diftong -eu: europeu, fideu, peu. Però és tancada en paraules com creu, greu, meu.